ENVERMELLIR, [ENVERMELIR] v. n.
Tornar vermella la cara per vergonya; enrogir.
"Tota la sanch / me vench als huls cuytada, A mi sembla / tenir molta color, Tot axi com / vertader amador Dellit prenent / d oyr alguna cosa Bona per qui / el ama per amor Envermeleix / sens que res no s i posa." Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 129 v
"Que d un servent tant leall Com jo so no agen cura, Ans permeten lunyat sia De sos bens, ja massa dura, Li digui ab fellonia Tant empaguit del dubtar Que tot quaix m envermellia," Anònim Cançoner de Saragossa f. 161
"E Filomena, qui per vergonya era envermellida de collor vaent se coronada de regiment..." Decameron jornª 1ª novª 10ª
| | |